16.6.15

Ressenya: Diari del búnquer

AVISO: Esta reseña está en catalán. Si quieres leer mi opinión general, puedes pasar directamente a la conclusión (la reconocerás por los gatitos) 

Hola nois i noies! Tinc la sensació que estic ben perduda del món de blogger; encara no he acabat definitivament l'Universitat. No obstant, intentaré tornar a blogger quan pugui, com ara, pero aquest cop torno amb una ressenya en català.  

Com alguns sabreu, jo sóc de Catalunya, però mai he escrit cap ressenya en català i aquesta és la primera. Encara no sé ben bé com anirà o quina rebuda tindrà, però espero que us agradi. Potser algun dia fins i tot m’atreveixo a fer les ressenyes en italià o en anglès!







Autor: Kevin Brooks
Editorial: Fanbooks                             
Encuadernació: Rústega amb solapes
Nº de pàginas: 296
Data de publicació: març-2015
Preu: 15'95 €



Aquest és el diari atroç d’en Linus, un jove que viu als carrers de Londres fins que, de sobte, el segresten. Es desperta, confós, en un búnquer; no hi ha finestres, ni portes, ni cap comunicació possible amb l’exterior. Tan sols un ascensor, que uns quants dies després baixa una nena de nou anys i quatre persones mes. Un segrest arbitrari. On són? Què pretén, el segrestador? Què els farà? En Linus no para de donar-hi voltes.

Una obra mestra destinada a esdevenir un llibre de culte com La taronja mecànica.

                                         MOLTES GRÀCIES A FANBOOKS PER L’EXEMPLAR 







Ens trobem amb la historia d'en Linus, un jove de setze anys que viu al carrer, perquè es va escapar de casa per evitar que el seu pare, un home ric però sense ètica, el deixés en un internat. 

Tot comença un dia, quan en Linus veu un home cec que necessita ajuda. Ell, vagabund però amb un gran cor, l'ajuda. Però el cec realment no és cec, i el droga amb cloroform. El pròxim que sap en Linus quan es desperta és que es troba en una espècie de búnquer, on només hi és ell, encara que hi ha sis habitacions, una cuina i un bany.  Després d'uns dies que es fan eterns, perquè en Linus no té menjar i el segrestador tampoc es comunica amb ell, a l'ascencor apareix la Jenny, una nena de nou anys que també ha estat segrestada






Com que no poden fer res, en Linus investiga el búnquer i se'n adona que per totes les habitacions, fins i tot al bany, hi han càmeres i micròfons. El segrestador els té ben controlats fins i tot quan dormen. 


La Jenny i en Linus se'n adonen que poden comunicar-se amb el segrestador gràcies a un bloc de notes que hi ha a l'ascenscor, i es així com aconsegueixen menjar, pasta de dents, etc. Al cap d'uns dies, arriben tres homes i una dona, també segrestats. Cap d'ells s'imagina el que esls farà el segrestador, ni perquè els ha escollit a ells, doncs no tenen cap relació entre sí.



Quan era a tocar de la porta he sentit un sanglot. M’he girat. L’Anja havia abaixat el cap i la veu li tremolava.

 ̶̶ ̶ Per què ho fa això?  ̶̶ ̶ S’ha posat a plorar.  ̶̶ ̶ Què he fet, jo? No m’ho mereixo això. No és just.


 ̶̶ ̶ Això no té res a veure amb la justícia.



Els dies van passant i tot va bé, aconsegueixen el menjar que li demanen al segrestador, a l’Home de Dalt, com li diuen. No obstant, quan comencen a fer plans per escapar, instigats per en Linus, és quan Ell els tortura: els gaseja, els ruixa amb aigua freda, els treu la calefacció, etc. Després d’uns quants intents d’escapar, se’n adonen que no poden fer res per sortir del búnquer.


I fins aquí puc explicar.


He llegit a diferents blocs que aquest llibre ha causat polèmica al Regne Unit, per la seva temàtica i la seva cruesa.  Crec que està molt bé que hi hagin diferents gèneres per al públic juvenil, que ja s’està començant a cansar de les distòpies i de les histories tan ensucrades com un cupcake de tres xocolates. 

No obstant, també opino que és una mica “fort”, però avui en dia els nens estan constantment bombardejats per imatges violentes (a la televisió, a les pel·lícules, als videojocs...). Però ningú es queixa de la sèrie CSI, o dels videojocs com Call of Duty, Grand Thief Auto, o de les pel·lícules com Rambo, Cors d’Acer, etc. Per què? Perquè ho emmascaren parlant de justícia, dels valents, dels lluitadors, ho emmascaren  dient que al final la justícia venç, que els criminals/dolents sempre acaben a la presó o morint. En canvi, Diari del búnquer sí que té un to realista: la justícia no guanya i la realitat no té final feliç. Això ho heu de tenir molt clar quan començeu el llibre.

L'història està narrada en primera persona, en forma de diari, que escriu en Linus des de dins el búnquer. El diari en si està dirigit a un “Tu”, una persona fictícia a la que suposadament en Linus li explica tot el que li passa, tot el que sent, tot el que recorda. En certs moments m’ha recordat a la novel·la Ulysses de James Joyce, perquè en Linus descarrega tot el que pensa sense solta ni volta, com un fluix de pensament.

Tenim a set protagonistes. En Linus, la Jenny, en Fred, l’Anja, en Bird, en Russel i l’Home de Dalt.


En Linus es un adolescent, una persona que per els altre seria conflictiva però que és molt més madur que alguns dels altres homes atrapats en el búnquer. En Linus és l’únic que intenta sortir, que intenta desesperadament fer alguna cosa per canviar la situació. Els altres adults simplement estan allà, intentant sobreviure però sense esforçar-s’hi. No ha tingut un passat precisament fàcil, el seu pare, tot i que va acabar guanyant molts diners, era un drogadicte, i la seva mare va morir quan ell era petit. A més a més, la relació dels seus pares tampoc era la més feliç. Tot i això, no deixa de pensar en el seu pare quan està al búnquer, i demostra que el troba molt a faltar.



La Jenny és una nena de nou anys, de mirada decidida i molt forta, encara que sigui tan jove. No acostuma a queixar-se i sempre fa el que pugui per ajudar. De tots els segrestats és la persona a la que més busquen. Dins del búnquer és fa molt amiga d’en Linus, potser per la proximitat d’edat o potser perquè van ser els primers en arribar. És una nena encantadora. Crec que es el segrest que es fa més difícil de superar. Perquè fins a un cert punt que segrestin a un adult, per molt dur que sigui, pot arribar a superar-se. Però que abusin així d’una nena petita, que encara no ha tingut edat per fer res dolent, és el que et trenca el cor. SPOILER Al final del llibre, quan el segrestador els "abandona" durant molt de temps, es pot entendre que la Jenny mor i en Linus es menja el seu cadàver. Jo no ho vaig veure però hi ha gent que hi veu aquest doble sentit i em vaig quedar ben boja quan ho vaig llegir, després vaig tornar a llegir aquesta part i ho vaig veure i encara em vaig quedar més boja SPOILER

Fan-art de DeviantArt, les paraules dibuixades procedeixen del llibre

Els altres personatges tenen els seus alt-baixos. El que més m’ha agradat és en Russell, un físic amb problemes de salut, que es qui descobreix la majoria d’informació sobre el búnquer. En Russell es També és una persona en la qui en Linus pot confiar-li la seva veritat i li explica la seva vida. SPOILER Va ser molt dur quan en Russell li demana a en Linus que el mati, i quan ell s’hi nega, en Russell es talla les venes amb el seu ull de vidre Y____Y SPOILER


L’Anja i en Bird són els més “adults”: dos persones de negocis, que només es preocupen per elles mateixes, per els seus vicis i per poc més. I en Fred...En Fred es un misteri per mi, tot i que m’ha agradat bastant, encara que tingui les seves coses dolentes es mostra molt protector amb en Linus i la Jenny. Ens adonem que els més joves (en Linus i la Jenny) i el més gran (en Fred) són els que millor porten el segrest, els que no deixen que la bojeria els atrapi. 

Click per a aumentar!




El que més m'ha impactat ha estat la decadencia en la que entren els personatges. Després de més de dos setmanes tancats, sense saber per què, amb els càstigs que els imposa l'Home de Dalt...Les seves vides s'apaguen, es consumeixen i saps que encara que aconsegueixin sortir, no tornaràn a ser els mateixos. 


No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.


Els forats son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en surts.



El final és un dels més impactants que he llegit, encara que també és un dels més sencills. No hi ha grans frases filosòfiques, ni grans records, però hi ha més d'una interpretació possible. També he de reconeixer que el segrestador és un dels personatges que més por poden arribar a fer. Per qué? Segons l'autor, perque allò que es invisible o allò que no comprenem és el que més por ens fa. 





The bunker diary és una història molt original, un xic esfereïdora, plena de sentiments i esperançes perdudes. El final és molt impactant i et fa reflexionar sobre la nostra vida. Un llibre molt recomanat a grans i joves, que no deixarà indiferent a ningú. 

The Bunker diary es una historia muy original, algo aterradora, llena de sentimientos y esperanzas perdidas. El final es muy impactante, pero sin reflexiones filosóficas y con muchas interpretaciones posibles. Un libro recomendado para grandes y jóvenes, que no dejará indiferente a nadie. 





I vosaltres? L'heu llegit o encara no? En teniu ganes? Doneu-me la vostra opinió ^^ 

¿Y vosotros? ¿Habéis leído el libro o aún no? ¿Le tenéis ganas? Contadme vuestra opinión ^^

4 comentarios:

  1. Solo he podido leer lo último porque de lo anterior no entiendo máx que cuatro cosas xD En principio no me llama la atención...
    Besos

    ResponderEliminar
  2. Le tengo ganas a este libro, a ver si me hago con él :D

    ResponderEliminar
  3. Acabo de terminarlo ahora mismo, y madre mía... El final es... No sé ni describirlo.
    Un besito<3

    ResponderEliminar
  4. El vull legiiiiiiiir!! A tothom li va encantar quan va sortir, i tinc curiositat per saber què era allò "tan polèmic"

    Petons!!

    ResponderEliminar

Muchas gracias por tomarte el tiempo de comentar. Un blog se alimenta de tus comentarios. Y todos los comentarios son una gran alegría para mí ^^