29.6.15

Ressenya en català: #EnPauMhaDeixat





Autora: Núria Casas

Editorial: Fanbooks
Encuadernació: Rústega amb solapes
Nº de pàgines: 224
Data de publicació: 2015
Preu: 12'95 €

Llegeix un fragment 


Comprar  

Goodreads 








Siguem sincers, d’entrada, que et deixin sempre és #unmarron. Perds la gana, acceptes el fracàs, cadascú et diu la seva, et converteixes en un autèntic detectiu privat seguint els moviments de l’ex i comença un estat de paranoia mental #heavymetal. Inconscientment, passes per cinc fases de superació que els psicòlegs inclouen en el procés de dol: negació, ira, pacte, depressió i acceptació. Quan arribes a l’última, tanques el cercle, per sort.


Irònica, sincera, divertida i sense drames, lluny de voler ser un manual de supervivència, aquesta es una història amb principi i final, i us hi sentireu identificats o no, depèn de si us han deixat o heu deixat. 





Avui us porto un altra ressenya en català, aquest cop del llibre #EnPauMhaDeixat, una novel·la de Núria Casas, locutora de radio. Aquest és un llibre que té una banda sonora pròpia, que pots escoltar des de Spotify o buscant-les tu mateix, doncs a cada capítol apareix una nova cançó.

És un llibre molt curtet, que es llegeix en un parell d’hores, perfecte per a l’estiu! Com diu la sinopsis, ens parla sobre els processos per els qual passa una persona quan deixa una relació.


Ens trobem amb la Núria, a qui la seva parella l’ha deixat. I des de aquell moment comença a passar per els cinc processos de dol que argumenta la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross. Aquestes cinc fases són les que componen els capítols del llibre.


Quan pateixes una ruptura, les conseqüències es poden classificar en dues categories: les psíquiques i les fisiològiques. Les psíquiques estan en mans de la ment i són massa complicades per expressar-les aquí en quatre ratlles. Però les fisiològiques són evidents. En el meu cas m’agafa per no menjar i per retallar un dels àpats del dia: l’ esmorzar, el dinar o el sopar. Trobo cent mil moments per picar entre hores i segueixo la sèrie cacauets-donettes-patates.





La primera fase és la negació: la Núria no es creu que en Pau l’hagi deixat de debò, es només una baralla momentània i segur que tornaran a ser feliços al cap d’unes setmanes. En aquests primers dies de ruptura, la Núria s’emplena de dolços, es torna a viure amb la seva mare, es treu un màster en espiar el seu ex-novio per el Facebook i altres  xarxes socials i decideix fer un canvi dràstic amb el seu aspecte. Però en Pau continua sense donar senyals de vida.

La segona fase és la ira, enfadar-te per el que ha passat, culpar a qualsevol persona... La Núria deixa de menjar, continua obsessionada amb el seu novio, espiant-li les xarxes socials...


La tercera fase és el pacte, el pacte amb un mateix o amb Déu per tal de superar la ruptura o pèrdua de l’ésser estimat, com una mena de “retir espiritual” per tal d’oblidar el que t’ha causat dolor i intentar pensar només en un mateix. La Núria intenta no pensar en el seu EX, intenta estar activa, marxa de vacances...



Els records han de venir quan menys t’ho esperes i de la forma més sobtada. Quan pensem en una cosa que hem viscut de manera reiterada, convertim el record en una obsessió. I les obsessions mai acaben sent bones. 




Després només ens queden dos fases, la depressió i l’acceptació, les dues fases finals que auguren la recuperació d’una persona. I la Núria es recuperarà, oi que sí?


En definitiva, a En Pau m’ha deixat, Núria Casas ens il·lustra tots els processos que passem quan la nostra parella ens deixa. És un llibre senzill, amb grans tocs d’humor i de realisme, i estic segura que, tan si ets noi com noia, et sentiràs identificat amb la Núria. Molt recomanat per a l’estiu!



I vosaltres? L'heu llegit o encara no? En teniu ganes? Doneu-me la vostra opinió ^^ 


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Muchas gracias por tomarte el tiempo de comentar. Un blog se alimenta de tus comentarios. Y todos los comentarios son una gran alegría para mí ^^